Organitzem el dia del Orgullo LGTB Melilla i li diem el “Orgullo del Norte de Africa”.

Alex, Melilla

“No existeix cap programa específic per a les persones migrants arribades a Melilla, així com tampoc no existien canals prioritaris per poder evitar situacions d’homofòbia que es puguin reproduir al CETI en el qual conviuen centenars de persones. Les habitacions dels CETI s’organitzen per nacionalitats, sense tenir en compte els conflictes que en ocasions hi ha entre diferents comunitats d’un mateix país. Les organitzacions que treballen a Melilla per a garantir els drets de les persones LGTBIQ+ sovint es veuen estigmatitzades i són poc o gens reconegudes pels organismes oficials.

No hi han sol·licitud d’asil per a LGTB a Melilla, tot i que a Marroc és il·legal. Si s’ha donat alguna petició, s’e li ha denegat la sol·licitud d’asil. Has d’anar molt en compte a l’hora d’aconsellar que ho al·leguin ja que els pot anar en contra, tot i que la llei els protegeix. Cada any organitzem el dia del Orgullo LGTB Melilla i li diem el “Orgullo del Norte de Africa”. Hem aconseguit que persones de l’Àfrica el tinguin com a referent i vinguin a celebrar-lo. És molt necessari.”

Anuncis

Els meus 3 fills han nascut a Melilla però son apàtrides

NAIMA. MELILLA

Vaig venir a Melilla de nena, fa més de 30 anys, i no recordo la meva família, ni el meu pare. Malgrat ser d’aquí, no he aconseguit ni la residencia ni el permís de treball. Els meus 3 fills son apàtrides i no tenen dret a l’escolarització ni a la salut. La meva filla de 12 anys ens va deixar l’any passat. El meu fill gran pateix molt, sobretot quan li pregunten d’on es. Tampoc pot entrar a Marroc. Cada any faig la preinscripció dels nens a l’escola i me la deneguen, perquè no tenen el padró. Tot i que han nascut aquí, tenen la seva partida de naixement i han viscut tota la vida a Melilla.

He treballat durant 20 anys a Melilla amb contractes legals de transfronterera. Em pagaven 300€ per 7 hores al dia sense dia de descans. Sempre m’han denegat els papers. Quan va morir la meva filla em van rescindir el contracte perquè vaig agafar la baixa. He pagat 1000€ a una advocada y 1000€ més per obtenir un precontracte, però m’ han tornat a denegar la residència. Ara, treballo fent l’esmorzar als menors que viuen al carrer i van a l’escoleta. M’agrada molt, ara ja els conec a tots i ells em coneixen a mi.

Los alquileres están por las nubes en Melilla

Noura, Berkane (Marruecos) 

Con 40 días de vida me llevaron a vivir con mi abuela a Nador, ella me crió. A los 10 años me llevaron a Melilla a casa de un militar español para trabajar realizando las labores del hogar. Estuve con ellos 4 años y le pagaban a mi tía 150 euros mensuales, y durante esos 4 años sufría maltratos constantes por parte de todos los miembros de la familia hasta que una compañera se lo dijo a mi tía, y ella me vino a buscar. Denunció al militar, pero yo acabé en el centro de menores “Divina Infantita”.
Pasé dos años en la Divina Infantita. Pude estudiar y conseguir un permiso de residencia. eran otros tiempos porque según tengo entendido ahora las cosas no son nada fáciles para las niñas y niños tutelados por la ciudad de Melilla.Me casé a los 18 años y tengo dos hijos y en unos días tendré a la tercera. Colaboro con la AMPA de la escuela León Solá donde estudian mis hijos. Me encanta pintar cuadros y estoy pensando en hacer una exposición. Ahora mismo no tengo casa estable porque los alquileres están por las nubes y muchos arrendadores se aprovechan y estafan a las familias con pocos recursos económicos como la mía. “

Yo no soy mucho de hablar, soy más de hacer.

MAYTE. VOLUNTARIA, MELILLA.

Yo no soy mucho de hablar, soy más de hacer. Estoy colaborando en un proyecto con el que atendemos a unes 100 personas; damos merienda, clases de alfabetización y tenemos una campaña de escolarización para niños de Melilla que no tienen padrón y no los escolarizan. Atendemos a todos los chavales que nos piden ayuda, pero estamos más libres con los extutelados que ya tienen 18 años y no dependen ya de la Ciudad Autónoma.

La mayoría de leyes en Melilla no se cumplen. A las personas que somos solidarias con los menores no acompañados nos persiguen. Y la gente tiene miedo a perder su trabajo. La mayoría de las voluntarias son gente de fuera y no pertenecen a ninguna ONG. La imagen que vende la policía y la prensa sobre estos menores y nuestra labor es muy negativa. Dando clases de alfabetización te das cuenta de lo rápido que aprenden los niños, la mayoría son extremadamente inteligentes.

No ves niñas en la calle. Hace un tiempo llegaron 7 u 8 niñas embarazadas y las llevaron al centro de menores La Gota de Leche. Pero a las mujeres embarazadas no las dejan pasar, tienen que pasar cuando aún no se les nota la barriga.
Habría que conseguir que las Instituciones hagan su trabajo y que se cumpla la ley. A veces nuestra acción ha hecho que trataran peor a las personas que intentamos de ayudar, y a veces ha sido la única manera.

A Melilla no hi ha islamofòbia activa, hi ha subtilesa.

MOMO. Presidenta de la comunitat islàmica AlHisham. Melilla.

Fa 20 anys que participo a l’espai públic, a Melilla hem hagut de participar des de petites. Sóc graduada en educació social. Actualment sóc presidenta de la comunitat islàmica AlHisham. L’executiva de l’associació som totes dones. Tots els integrants de la comunitat som nacionals. Ens diuen a nosaltres immigrants, Espanya no vol entendre que l’islam és espanyol. L’islam a nivell institucional no està considerat com el cristianisme i es nota als pressupostos. Això no ajuda a una pacificació.

A Melilla no hi ha islamofòbia activa, hi ha subtilesa, jo vaig al *Inem i pensen que només tinc estudis primaris. A les xarxes socials sí que s’ha mostrat una islamofòbia greu, mai vaig imaginar que a Melilla hi hagués tant d’odi cap als musulmans. Diria el mateix si això ho fes un musulmà, és molt greu.

Quan no duia mocador em confonien amb una metgesa i ara  a vegades em parlen amb gestos, A la feina ha prevalgut la meva professionalitat. Hi ha noies que no han estat contractades per portar vel, fins i tot en alguna empresa musulmana.

El paper que fem a l’Associació consisteix a orientar a les persones cap a la formació però malauradament hi ha frustració en general, nosaltres orientem però aviat perdem als nois i noies de vista perquè els orientem i se’n van. A Melilla no hi ha treball, més del 50% és funcionariat. La frontera està fatal, és qüestió de dos països que s’haurien de posar d’acord, tot plegat està perjudicant molt al comerç, no sabem que passa, hi ha molt comerç atípic, tanquen la frontera…

Violència estructural n’hi ha. Existeix malestar en la ciutadania perquè no se sap perquè no es pot circular per la frontera. Violència física n’hi ha, hi ha persones que han mort a la frontera, això és una realitat. Jo crec que el món és violent.

Jo soc mora, “a mucha honra”

BUSHRA, Melilla. Educadora Social.

.

Jo soc mora, “a mucha honra”. Bé, en realitat, sóc d’origen amazic. Per a moltes persones serà la primera vegada que sentin sobre el terme amazic perquè el de moros i mores ha estat el més usat històricament; i els i les imazighen no podíem faltar a la generalització.

Actualment, treball en un dels barris més oblidats d’aquesta diminuta ciutat en què vaig créixer i en la qual no falten els contrastos ni els reptes per a tots els que ens dediquem a l’àmbit del social: la Cañada. Treballem mitjançant el programa Cañada Viva! amb l’objectiu de transformar mitjançant la cultura i l’art tots els prejudicis i estigmes negatius que condemnen a aquest raconet ple de gent generoses.
No són pocs els obstacles que afrontem i les urgències que trenquen el benestar de desenes de famílies, i que en ocasions resulta desesperançador. Però el camí per recuperar dignitats, empoderar els passos al capdavant i la construcció de ponts, urgeixen.

 

LA DIFERENCIA DENTRO DE LA IGUALDAD, NUESTRA RIQUEZA MÁS VALIOSA

Naima El Akil Belhaj Touzani, Periodista y licenciada en Derecho

En el mundo hay más de 1.800  millones de musulmanes, de todas las razas, etnias, culturas, nacionalidades y continentes. En España el número de musulmanes se acerca a los dos millones, de los cuales el 41% son de nacionalidad española. A pesar de estos números, el islam y los musulmanes se siguen viendo por una ventana muy estrecha, a través de la que se generaliza y se estereotipa Continua llegint